Avui hem començat ses clases de natació. Na Marina també ha vengut amb nosaltres i ens ho hem passat pipa! He fet un súper capfico i no m´he asustat gens (bé, m´he fet es valent però m´he acollonat un poc…)
Carnaval 2009 21 Febrer 2009
Època de Carnvals…i sa mamà no ha tengut altre idea que disfressar-me de Pato Donald.
Sa meva cosineta Marina anava de Minnie Mouse, i sa mama i sa tia Àfrica anaven de colorins…M´ho he passat molt bé!
M´encanten ses festes!! 10 Febrer 2009
Sa mamà s´ho passa pipa amb na Marina i jo vestits de dimonions!Hem anat a ca sa padrina a celebrar es Sant Antoni!. Na Marina i jo anavem de dimonions!San Antoni i El Dimonijugeven a trenta uEl Dimoni va fer trenta i Sant Antoni Trenta uQuina cara de punyetera!
La família… 9 Febrer 2009
Encara no podem jugar....Quines ganes de ser una mica més gran!
- Aqui estic amb sa meva estimada cosineta
Uns dies després d´arribar a casa varen venir a veurer-me totes les persones que m´estimen, i tothom deia que era molt guapo i molt pelut. Crec que en aquest pas agafaré complexe, perque tot el que em veu fa el mateix comentari “Vaja cabellada!”…i a mi em fan ganes de dir-lis “JA HO SÉ, JA M´HO HAN DIT UN MIL-LIÓ DE VEGADES!”
De qualsevol forma m´agrada molt que la gent vingui a casa, i anar a casa de la gent. Els primers dies sa mamà no volía visites, perque estava una mica trista, ja que li feia mal quan jo volía menjar i a més no la deixava dormir els vespres. A mi em sabia greu, si ho hagués sabut fer millor ho hagués fet, però era molt petit i no en sabia més. Li vaig fer unes feridetes i a vegades fins i tot plorava del mal que li feia, però poc a poc me vaig fer una mica més gran i vaig aprendre com s´havia de fer, i ara a ella també li agrada donar-me el pit, però crec que a mi m´agrada més.
Del tema del dormir el vespre ella diu que n´hem de parlar, perque això encara no hem sol.lucionat… Però tot i així jo sé que no li costa despertar-se,perque sempre hem fa una rialleta i em diu “polissó”. A més, jo em porto molt bé i em torno a dormir tot d´una….gairebé sempre…perque…he de reconeixer que cualque vegada no m´he tornat a dormir i sa mamà i es papà han fet una cosa que ens agrada molt…m´han ficat amb ells al llit i hem dormit plegadets. És una llàstima que no ho poguem fer tots els dies, perque quan quedo adormit, que es la majoría de vegades, sa mamà me fica a sa meva cuneta…que també s´hi està molt a gust, però quan sigui una mica més gran els hi he de dir ben clar; Perqué ells poden dormir abraçadets i juntets i jo he de dormir tot sòl?
De tota la gent que vé a veurer-me ja començo a reconeixer algunes cares… Hi ha Sa Padrina, que té una veu molt dolça i fà molt bona olor…hi ha Es Padrí, Es Padrino Tomàs que mai me vol agafar en braços perque diu que li fa por, en Christian…n´Àfrica, que és sa mamà de sa meva cosina Marina, també hi ha na Xesca i n´Antònia, en Ginés, na Cati… s´Abuela, s´Aitona, sa meva Madrina Josu que li cau sa bava amb mi, i es meu cosinet Aitor, que és una mica més gran que jo. Tenc moltes ganes de creixer un poc i poder jugar amb n´Aitor i na Marina, estic segur que seràn els meus millors amics.
Ah!!, i també i ha sa re-padrina, que es una senyora molt i molt gran, que també fà molt bona olor i amb la que ric molt, perque me fà molt de cas, i s´enfada si no me pot agafar en braços…
La meva família es molt gran, però encara hi ha més gent que sa mamà els hi diu “tios postissos”, i que quan me veuen tornen una mica boijos…Hi ha sa tia Neta i sa tia Laura, que son un “pack” i estàn bastant sonades, hi ha sa tia Loli, es tio Toni que és papà d´ una cosina (“postissa” també) que es na Clara…en definitiva…Som un futimé!
Sa mamà moltes vegades, quan hi ha molt de renou, diu una cosa que també deia sa padrina…”En aquesta casa pareixem italians!!” que vol dir que som molts i feim molt de trui!!
De qualsevol forma m´agrada molt que la gent vingui a casa, i anar a casa de la gent. Els primers dies sa mamà no volía visites, perque estava una mica trista, ja que li feia mal quan jo volía menjar i a més no la deixava dormir els vespres. A mi em sabia greu, si ho hagués sabut fer millor ho hagués fet, però era molt petit i no en sabia més. Li vaig fer unes feridetes i a vegades fins i tot plorava del mal que li feia, però poc a poc me vaig fer una mica més gran i vaig aprendre com s´havia de fer, i ara a ella també li agrada donar-me el pit, però crec que a mi m´agrada més.
Del tema del dormir el vespre ella diu que n´hem de parlar, perque això encara no hem sol.lucionat… Però tot i així jo sé que no li costa despertar-se,perque sempre hem fa una rialleta i em diu “polissó”. A més, jo em porto molt bé i em torno a dormir tot d´una….gairebé sempre…perque…he de reconeixer que cualque vegada no m´he tornat a dormir i sa mamà i es papà han fet una cosa que ens agrada molt…m´han ficat amb ells al llit i hem dormit plegadets. És una llàstima que no ho poguem fer tots els dies, perque quan quedo adormit, que es la majoría de vegades, sa mamà me fica a sa meva cuneta…que també s´hi està molt a gust, però quan sigui una mica més gran els hi he de dir ben clar; Perqué ells poden dormir abraçadets i juntets i jo he de dormir tot sòl?
De tota la gent que vé a veurer-me ja començo a reconeixer algunes cares… Hi ha Sa Padrina, que té una veu molt dolça i fà molt bona olor…hi ha Es Padrí, Es Padrino Tomàs que mai me vol agafar en braços perque diu que li fa por, en Christian…n´Àfrica, que és sa mamà de sa meva cosina Marina, també hi ha na Xesca i n´Antònia, en Ginés, na Cati… s´Abuela, s´Aitona, sa meva Madrina Josu que li cau sa bava amb mi, i es meu cosinet Aitor, que és una mica més gran que jo. Tenc moltes ganes de creixer un poc i poder jugar amb n´Aitor i na Marina, estic segur que seràn els meus millors amics.
Ah!!, i també i ha sa re-padrina, que es una senyora molt i molt gran, que també fà molt bona olor i amb la que ric molt, perque me fà molt de cas, i s´enfada si no me pot agafar en braços…
La meva família es molt gran, però encara hi ha més gent que sa mamà els hi diu “tios postissos”, i que quan me veuen tornen una mica boijos…Hi ha sa tia Neta i sa tia Laura, que son un “pack” i estàn bastant sonades, hi ha sa tia Loli, es tio Toni que és papà d´ una cosina (“postissa” també) que es na Clara…en definitiva…Som un futimé!
Sa mamà moltes vegades, quan hi ha molt de renou, diu una cosa que també deia sa padrina…”En aquesta casa pareixem italians!!” que vol dir que som molts i feim molt de trui!!
21 d´Octubre de 2008…Som en Joan, i ja soc aqui 12 Gener 2009
Vaig neixer a l´hospital de Son Dureta dia 21 d´octubre del 2008. Sa mamà estava a s´hospital desde el dia anterior perque jo venía de cul (vaja una manera de començar en aquesta vida…) i li havien de fer una cesàrea… Ella estava una mica trista, perque li hagués agradat tenir-me d´una altra manera (no sé de quina), pero jo vaig decidir fer-me l´interesant i ho vaig posar una mica dificil…
Era dimarts i no feia massa calor. Els hi havien dit que baixarian a sa mamà al quirófan a primera hora del dematí, però aquell dia hi va haver moltes urgències i no la varen baixar fins a les 17.oo de s´horabaixa…A aquelles altures, tothom ja estava nirviós, es papà, sa mamà, ses padrines…(ses padrines ses que més, tot s´ha de dir)
Al cap de poc temps d´entrar al quiròfan vaig neixer jo…no m´extendré massa en els detalls perque sembla que no recordo res d´aquell moment…(tranquils, es normal en un nadó com jo). Després, escoltaría com sa mamà contava que havia estat tot molt ràpid, i que jo havia sortit molt aviat. També deia que estava de color blau, però jo no sé si son coses de sa mamà o es veritat… Com es possible que sortis blau? Ni que fós un barrufet!
Quan ens varen pujar a s´habitació havia vengut a veurer-me molta gent; Tots els padrins, i tots els tios (que entre els postissos, i els no postissos, son un futimé; En Tomàs (es padrino), na Xesca, n´Antònia, n´Àfrica, na Josune (sa madrina), en Ginés…) Quina gentada va venir es primer dia!! Pero jo només estava pendent de sa mamà i des papà….Bé, si he de ser sincer només estava pendent de sa mamà…..Bé, si he de ser realment sincer…només estava pendent de sa mameta de sa mamà…(encara ara estic més pendent de sa seva mameta que d´ella, i això li fa una mica de ràbia, diu que tots els homes som iguals)
Varem anar a casa dia 25 d´octubre, i allà vaig coneixer a la resta de sa família; na Boira. Era una cusseta molt guapa, però jo no li vaig fer gaire cas perque els meus ulls no la varen descobrir fins un temps més tard…
I aqui comença la meva aventura en aquest món. A vegades escolto a mumare que diu que el món està molt malament, però jo crec que és una mica exagerada…jo estic la mar de bé; dormo quan vull, menjo quan vull, tothom me diu que soc guapíssim, me cuiden, m´acaricien, me fan riure, me canten, juguen amb jo… i si a cualque moment no em trobo bé, o estic una mica misser m´agafen en braços i m´engronsen…Que el món està malament??? Que va mamà! El món està de conya! Al manco el meu!
